Diu la llegenda que, en temps molt antics, en
algun lloc de l’Àsia, una gossa es va aparellar amb un tigre. Del seu llinatge
vindrien els mastins antics, gossos amb la fortalesa i la velocitat del tigre,
que s’usaven per a protecció, caça major i guerra.
Alabai és el nom de la variant més coneguda de
Gos Pastor de l’Àsia Central. El CAO (Central Asian Ovcharka) és el gos de
guarda original, probablement el més antic que el món conegui. A Rússia
existeix la dita “Если нету автомата, заведите азиата” (Si no tens ametralladora,
utilitza un Àsia Central).
L’origen del gos de protecció es troba en la
necessitat que tenien els primers pastors de protegir el bestiar dels atacs
dels depredadors. D’aquí la selecció de gossos corpulents, forts, valents i
protectors, amb un aspecte entre el lleó, l’ós i el llop. Tècnicament,
parlaríem d’una anatomia de tipus lupo-molosoide. La sang d’aquests mastins
originals, doncs, és la base de qualsevol raça actual de gos de guarda i protecció.
Afortunadament,
aquests mastins originals encara existeixen avui dia, i reben el nom genèric de
LGD (Livestock Guardian Dogs), és a dir, guardes de ramat. Des de Mongòlia fins
a Portugal es troben variants de gossos que són molt semblants entre si pel que
fa a temperament i anatomia, amb variacions bàsicament en el pelatge.
Però quin és l’original? La lògica diu que el
primer LGD havia d’originar-se en el primer lloc on es domestiqués bestiar per
a pasturar-lo. Per tant, Orient Mitjà, el Càucas i l’Àsia
Central haurien d’haver estat els primers territoris en veure els mastins a
treballar. Les
races que hom apunta com a més antigues són: el Mastí Tibetà, el Gampr
d’Armènia i el CAO.
Personalment, m’inclino a pensar que el CAO és
el mastí original o, si més no, el més influent, donada l’expansió de què va
gaudir quan era l’encarregat de protegir les caravanes que viatjaven per la
llarguíssima Ruta de la Seda. Ja en temps d’Alexandre el Gran de Macedònia, i
posteriorment de Marco Polo, els europeus que s’endinsaren a l’Orient Mitjà i a
l’Àsia Central van quedar impressionats per la mida i potencial d’aquells
animals, que acabarien introduint a Europa, donant lloc així a noves races
canines.
No comments:
Post a Comment